Source navigation:
Piece navigation:


Gloses

Incipit de text: 
A Deu demán poesias, llengo i enteniment
ID de la peça: 
C41-15
Tipus de peça: 
Vocal
Idioma: 
Català/Mallorquí/Valencià
Español/Spanish
Gènere: 
Observacions: 

"I.

A Deu demán poesias,
llengo i enteniment,
per doná un esvertiment
an es meus fis i ses fies,
com me dic Martí Socias
casolá de Sant Climent.

II.

Fills meus, estau en tendencia,
si em voleu sentí parlá;
perque jo vos vui doná
una petita asvertencia;
tindreu una experiencia
de lo que a jo em va passá.

III.

Tretze anys vaig viure casat,
amb gran gust i alegria;
i amb sa dona jo vivía
amb unió i amistad.
Un mal qui va esse pesat
Deu li enviá un dia.

IV.

Deset dies va sofrí
d'una febra dins es llit;
an es diset va morí,
deixant un infant petit:
deu mesos via cumplit
quant sa mare va finí.

V.

Amb voltros cinq vaig quedá
molt trist i desconsolat;
es majó d'onze anys d'edat;
ningú era per guanyá,
i veurem desamparat
de qui em via de cuidá.

VI.

D'es cinq n'hi avia tres
innocens, poreu pensá;
un me demanava pa,
s'altra: —¿Mo mare ont es?—
Sa pena em tenia sospes
i no poria contestá.

VII.

S'infant petit qui tenia
s'anyorança d'es mamá,
no feia més que plorá
tota sa nit i es dia;
de vespres qui no dormia
molts arreu en vaig passá.

VIII.

Em dava un groç sentiment
veura s'infant desmamat;
tota sa nit aixecat,
cada instant dar-li aliment.
Jo plorava amb sentiment
tot sol amb ell abrassat.

IX.

¡O temps de poca alegria
que dins sa casa hi ha hagut!
Plorava s'infant menut,
jo i els altres que hi avia,
a vista que haviam perdut
sa millora companyia.

X.

S'hivern qui me pervenia
tot me feia (olcetá?);
poca llenya que tenia,
ni roba, doblés, ni pa;
i em sobrava cada dia
pena i ganes de plorá.

XI

Una cosa com assó
creis qui es mal de comportá:
infants abordat a jo:
—¿Mo mare, quant tornará?—
Alló me rompia es co;
havia de esclefi a plorar.

XII.

Jo vos deia quant poria:
—¡Ta mare se va morí!
I em tornaveu repetí:
—Emperó ¿quant tornaria?
Sa pena en lloc de fugí
s'aumentava cada dia.

XIII.

Qui llegirá aquesta historia
tindrá ganes de plorá.
Fills meus, tingau en memoria
un poc lo que vaig passá.
Deu vos do salut i pa
i qui un dia aneu a la gloria.

XIV.

Tu qui ets s'infant majó,
en ton pare has de pensá;
has de pensá en ben usá
que ja en tens oblicació;
jo patí fret i caló
i talent per arte pa.

XV.

Tu, qui ets s'infant mitjá,
sempre has de teni present
que, com tenias talent,
jo te donava menjá
jo te vestí i te calçá
perque estiguesis calent.

XVI.

Tu, qui ets s'infant tercé,
pensa quant eras petit:
t'he despoat i vestit
quan tú no sabias fé;
per posarte es tapai be
jo m'aixecava d'es llit.

XVII.

Tu, qui fas quatre, voldría
que en jo sabesis pensá:
si un dia hi via poc pa
a voltros vos lo partia;
sa talent jo la sofria
sols podervos assasiá.

XVIII.

Tú, qui ets s'infant petit,
ta mare no has conegut,
es temps que tú eras menut
som jo qui t'he conduit;
molts de vespres he perdut
qui ni una gota he dormit.

XIX.

Fills meus, jo os he tractat be;
a tots vos he dat consol;
obeimé que vos convé,
perque assó es lo que Deu vol;
i entre tots cinq hau de fe
lo que vaig fe jo tot sol.

XX.

Aui jo ho vui deixá aná,
fills meus i no vos canseu;
així al menus sabreu,
lo que es vostro pare passá;
puis de dir-ho a veur-ho
molta diferncia hi ha.
"

Autor/a de l’entrada: 
Investigador/a: 

Com citar

Jordi Orell Villalonga, "Gloses", Fondo de Música Tradicional IMF-CSIC, ed. E. Ros-Fábregas (data d’accés: 07 May 2021), https://musicatradicional.eu/ca/piece/33430