Indica Andreu Bosch Anglada en el capítulo "V. Preguntas y respuestas" del segundo cuaderno del C41:

"Un dia Es Mallorquí dijo a la Vernònica:

Entre es sol i sa lluna
s'has escripsat un estel,
i am es veet escoltel
qu'ha jurat de ferten una;
la Verónica i es seu vel
avui correrán fortuna. 

La Verònica contestó:

Greu me sap ve d'asvertí
a un homo amb es cabeis blancs;
desgraciat de Mallorquí
qui topa amb les meues mans;
just será com un camí
entre ses arpes d'es cans.

El mallorquí contestó:

Sa lluna dona claró
per s'habilitat des sol;
ni Deu t'ha dat aquest do,
el pot dona a quansevol.
No te pensis qui ets tot sol
afavorit del Senyor."