Source navigation:
Piece navigation:


Gloses de la mort y passió

Text incipit: 
A un temps nous arribats que no guian les rabons
Informant: 
Source: 
Piece ID: 
C41-57
Piece type: 
Vocal
Language: 
Català/Mallorquí/Valencià
Location (official): 
Remarks: 

"(De un manuscrito de 1839)

I.
A un temps nous arribats
que no guian les rabons;
dominan les pasions,
els encaudals i els pecas
dons estiguem ocupats
en series reflexions.

II.
Meditem la Passió
del Divino Redentor;
i tinguem més devoció.
Ell tindrá compassió
d'aquest poble pecador.

III.
Considerau el dolor
que Jesucrist va passá;
qui no se pot compará,
puis no te igual ni major:
Ni mártir ni confesor
amb Ell es pot compará.

IV.
En la meditació
d'aquest divino Exemplar,
dels passos qu'Ell va donar
per la nostra Redempciò,
hei trobareu instrucció
per la vida reformar.

V.
Senyor Deu meu Jesucrist;
per ser vos suma Bonda,
me pesa d'haver faltat,
i en tenc el meu cor ben trist;
os prec os sia ben vist
de perdoná el meu pecat.

VI.
D'havermé apartat de Vos,
per seguir mon apetit
tenc el cor adolorit.
Bon Jesús meu, amorós,
posau-ho tot en olvit.

VII.
De Vos esper el perdó,
per la vostra gran bondat,
i per el torment passat
en la vostra Passió;
formatit sa resolució
de viure més remirat.

VIII.
De la vostra Passió
el mérits que os agraesc,
Jesús meu, os oferesc,
no sols en remissió
de tots [mon?] pecats, sino
de la pena que meresc.

IX.
Oferesc les indulgencies
que els Papes van dispensant,
a fi qu'elles, mediant
vostros divines clemencies,
servesquin de penitencies
als de l'Iglesia purgant.

X.
També vos prec humilment
per vostra Iglesia, i per tants
d'infaels i de pagans;
i perque vos igualment
poseu pau permanent
entre els princeps cristians.

XI.
Considera la paciencia
de l'Anyell inmaculat,
quant gustos i resignat,
seus la menor resistencia,
oi l'injusta sentencia
de la boca de Pilat.

XII.
El meu criminal error
la mort es qui os ha donat;
som jo qui os he condemnat,
¡Oh divino Redemptor!
Pero ara, amb un viu dolor,
¡me pesa d'haver pecat!

XIII.
Per aquell gran rendiment
de que l'exemple heu donat,
concediu-me l'hulitat;
feis-me, Deu meu, pacient;
i que l'orgull impacient
de mi sia desterrat.

XIV.
Per ser vos qui sou, Senyor,
¡me pesa d'haver pecat!
Sia beneit i alabat
lo que patí el Salvador
i de Maria ló honor
en tot temps inmaculat.

XV.
An aquest pas considera,
Cristo amb la creu carregat,
i veurás la realitat
de lo que Isaac figura era,
portant la lenya derrera
per esser sacrificat.

XVI.
Son els meus pecats, Senyor,
qui fan vostre feine pesat;
i com, per el meu rescat
veig qu?el portau amb amor,
dic amb vertader dolor;
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XVII.
Jesús, dau-me fortalesa,
perque puguie suportar,
i amb alegria abrasar,
els treballs que, per flaquesa;
la mia naturalesa
repugna de tolerar.

XVIII.
An aquesta estació
contempla a Jesús en terra;
la teva voluntat erra
si no et te compassió,
ni preu sa resolució
de fer als vicis la guerra.

XIX.
Deu meu, si [fuís?] al present,
en lloc d'haver peleat
contra el vici, en nom portat
tan covard i negligent,
dic ara amb viu sentiment
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XX.
Feis, Jesús meu, amorós
que jo no caigui en pecat;
que ans be, amb la Creu abrassat,
vos segesqui sempre a vos,
per aqul camí penós
que amb vostre exemple heu mostrat.

XXI.
Considera aqui le'stat
de aquella afligida Mare
qui se encontrá cara a cara
amb Jesús son Fill amat,
per als carrers arrastrat
i tot ple de sang encara.

XXII.
Com veig, mare mia amada,
qu'els meus [erùmens?] han estat
causa d'havervos trobat
en aquest mon tan penada,
dic de cor altre vegada
¡Qu'em pesa de haver pecat!

XXIII.
Per aquell inmens dolor
del carrer de la amargura,
vos prec, Verge la més pura,
que, puis que plor mon error,
me concediu es favor
mirantme amb ulls de ternura.

XXIV.
Considera an aquest pas
que, estant Cristo molt causat,
feran, i no per pietat,
qu'el Cireneu li ajudás,
sino sols perque arribás
a morí crucificat.

XXV.
Quant veig aqui, Bon Jesús,
qu'el Cireneu m'ho ha mostrat,
perque en tot temps ingrat
d'ajudarvos jo m'escús,
os dic amb el cor confús
¡que'em pesa d'haver pecat!

XXVI.
Senyor, si per ma desgracia,
vos he negat l'asistencia,
feis, per la vostra clemencia,
qu'ara dócil a la gracia
aparti el vici i m'abracia
amb la Creu de penitencia.

XXVI.*
Mira què exempla d'amor
la Verònica doná
quant amb son vel aixugá
a Jesucrist la suor;
en cuio vel el Senyor
la seva imatge estampá.

XXVII.
¡Ai! Cóm vetg el meu olvit,
i la meua ceguedat
d'haverme tant descuidat
de servir un Be infinit,
ara dic arrepentit
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XXVIII.
Senyor, si aixi premiau
al qui vos serveix amb zel,
feis que jo sigui fael
a la gracia qu'em  donau,
quant el cami me mostrau
qui condueix an el cel.

XXIX.
Mira aqui quant terrible es
lo que sofreix el Senyor;
mira a Nostre Redemptor
altra volta en terra estés,
a causa d'aquell gran pes
que porta pel teu amor.

XXX.
Senyor, quant jo reflectesc
que, si heu caigut en estat
que jo, amb la mia maldat
a causa vos impelesc,
ara de cor repetesc:
¡Qui em pesa d'haver pecat!

XXXI.
Per estas confusions,
Jesús meu, que estau sufrint,
feis que jo, sempre seguint
les vostres inspiracions,
apartie los tropisons
per no caure tant sovint.

XXXII.
Mira qu'et vol dir aquí,
quant a Cristo hau encontrat
les dones qui de pietat
ploraven per el camí.
Los diu: - No ploreu per mí;
plorau el vostre pecat.

XXXIII.
Som, dons, jo, Mon Redemptor,
o la mia vil maldat,
mes que el vostre triste estat,
qui ens causa pena i dolor;
per lo que vos dic Senyor
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XXXIV.
Jesús meu, teniu paciencia,
ja que sou tant piadós
que vos dignau donarmós
tant saludable asvertencia;
dau-me temps de penitencia,
que el meu gust es servir-vos.

XXXV.
Considera, pecador,
que, en la tercera caiguda,
està del tot abatuda
la persona del Senyor,
i no siguis tant traidor
que li deneguis s'ajuda.

XXXVI.
Mogut interiorment,
vehent-vos, Jesús amat,
per en terra, arrossegat,
com si fosiu delinquent,
ara os dic humildement
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XXXVII.
Per aquesta aflicció,
Deu meu, que vareu patí,
feis que jo sapi sufrí
en tota tribulació,
i que en tota ocasió
a vos sia el meu sospí.

XXXVIII.
[Renovare?] aqui los teus plors;
pàret, confús i pasmat,
vehent qu'está despollat
El qui vent los camps de flors,
i fe un piadós esfors
per viure desapegat.

XXXIX.
Quant vos consider, Senyor,
tant escarnit i burlat,
fins veure-vos afrontat
i despui per mon amor,
dic, penetrat de dolor.
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XL.
Senyor, feismé despullar
de les vanitats del mon,
i de les coses qui son
contraries al ben obrar;
puis sols que os puguie agradar
de bon cor les abandón.

XLI.
Posa aqui tota atenció;
Mira a Jesús enclavat;
pensa be que li ha costat
la nostra Redempció;
no perdis la ocasió
dels fruits que mos ha lograt.

XLII.
Jesús meu, Vos ho sabeu
que, si os som estat ingrat,
ara qui os veig traspassat
per mon amor a la Creu,
vos prec que me perdoneu:
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XLIII.
Per la vostra passió
i per les llagues sagrades,
amb tantes penes passades
per la vostra Redempció,
feis que en tota ocasió
seguesqui vostres pisades.

XLIV.
Contempla al Rei de la Gloria
en la Creu enarbolat;
fe tot lo que Ell t'ha ensenyat;
conserveu en la memoria,
si vols alcansar victoria
del dimoni i del pecat.

XLV.
El vostro amor infinit
i el desitg del meu rescat,
a morir crucificat
per mi vos hau reduit;
per lo que vos dic contrit
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XLVI.
Per vostra penosa mort
amb la qual mos redimireu,
i per tot lo que sofrireu
per darmós millora sort,
concediume el feloiç port
cujo camí mos obrireu.

XLVII.
Considera aquí el conjunt
de les penes de Maria,
quant en los braços tenia
el cos del seu Fill difunt,
i no te aparties un punt
de tant dolça companyia.

XLVIII.
Senyora, si vos encara
en aquest tant trist estat,
amb vostro amor hau mostrat
que sou sempre nostra Mare,
oimé quant vos dic ara
¡Qu'em pesa d'haver pecat!

XLIX.
Y, puis que vos, gran Senyora,
per la pena qu'heu passada,
al meu rescat sou estada
com a cooperadora,
siaumé ara protectora
i poderosa advocada.

L.
Considera el desconsol
de la Verge, Mare pura,
quant donareu sepultura
al Fill qui era son consol;
acompanyada en el dol
de tanta i tanta amargura.

LI.
Per aquest tant gran dolor
de la vostra soledat
qui no pot ser comparat
sino sols amb vostro amor,
vos dic de mon interior:
¡Qu'em pena d'haver pecat!

LII.
Concediume, Mare mia,
que sempre d'aquí en devant,
vos acompanyi en el plant
i que después algún día,
de vostros Goigs també sia
en el Cel participant."

Ma

Submission’s author: 

How to cite

Jordi Orell Villalonga, "Gloses de la mort y passió", Fondo de Música Tradicional IMF-CSIC, ed. E. Ros-Fábregas (accession date: 08 May 2021), https://musicatradicional.eu/piece/33505